EL CANT DE LA SIBIL·LA A L'ESGLÉSIA DEL POBLE

El proper divendres, a les nou de la nit tindrà representació al nostre poble una de les joies de la nostra tradició cultural i religiosa: El Cant de la sibil·la, un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa. En concret té una gran tradició a les terres de llengua catalana, especialmenta les illes on s'ha mantés la tradició sense trencaments. La Sibil·la  era un personatge de la mitologia grega i romana. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats —a través de complexos ritus— per a conèixer l'esdevenidor. Als frescos del sostre de la Capella Sixtina va ser pintades pel gran Miquel Àngel.
El Concili de Trento (1545-1563)  va prohibir la seva representació, la Contrareforma era hostil a les pràctiques extralitúrgiques tradicionals, i en aquesta particiaven personatges no cristians ni bíblics com la sibil·la. Tot i que s'ha pogut seguir representant durant els deu dies abans de Nadal i en la  missa de la nit de Nadal, a totes les esglésies de Mallorca i a l'Alguer de manera pràcticament ininterrompuda. Darrerament, i després de segles sense representar-se, s'ha anat recuperant també en moltes esglésies de Catalunya i del País Valencià. Aquest mateix any s'ha recuperat la tradició a la Catedral de València   de la ma de la capella dels Ministrers i el Cor de la Generalitat. A la nostra comarca es canta entre altres llocs a Gandia o Xeraco, ací teniu la representació del cant a Santa Ana de Gandia.







El tema de la lletra és una profecia sobre la fi del mon i inicialment es cantava en llatí, però des del segle XIII es documenten versions en català (alguns d'ells valencians) per la qual cosa es tracta d’una de les primeres expressions poètiques en la nostra llengua. La Sibil·la i el Misteri d’Elx són els únics exponents de les representacions litúrgiques prèvies a la reforma tridentina que varen sobreviure a la prohibició, per la qual cosa, i entre altres raons, ambdues han estat declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, en concret el 16 de novembre de 2010 en el cas de la Sibil·la.
No sabem la versió que cantaran al nostre poble, com exemple del text ací  en teniu  una: A Ontinyent canten aquesta lletra:

La jorn del Judici
parra el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
abans que el judici
mort serà un gran senyal se mostrarà,
la terra agitarà suor i tremilura de gran por
Terra tremola pendol serà
que les torres derrocarà
les pedres per mitj es rompràn
i les muntanyes es frondran.
Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los naturals delits.
Avans del Judici l'Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.
Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vull pregar
que de l'infern vulguens lliurar!
Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.
Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleits, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l'infern!
Als bons dirà:—Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vullau pregar
que de l'infern vulla'ns lliurar!
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.