EL CASTELL DEL REBOLLET ES VEN A UN ANGLÉS

El BLOC de la Font informa sobre la venda del Castell de la Font. Segons ens han informat el Castell de Rebollet serà venut la setmana que ve.Las Provincias porta la notícia en la edició de la Safor i en Comarcas Ondanaranja també porta ja la notícia, punxeu ací Per veure la notícia en la Cadena Ser punxa

Anirà a parar a mans angleses, ja que el nou propietari és de nacionalitat britànica.

Lamentem que un BIC com aquest, l’Ajuntament de la Font, al qual se li va fer l’oferiment per part de l’actual propietat, no haja fet res perquè aquest element tan emblemàtic per a la Font fora de propietat municipal, cosa que permetria accedir a subvencions oficials i dissenyar un PLA DIRECTOR que ens portara a la plena recuperació i consolidació d’aquest BIC tan valorat per al poble de la Font. Ens consta que l’actual propietària ha ofert el castell al poble inclús rebaixant les seves pretensions econòmiques.

Cal tindre en compte que en aquest espai té lloc una romeria a la Mare de  Déu del Rebollet, patrona d’Oliva, a més de ser un lloc que forma part de la memòria col·lectiva i ha estat i és lloc on la gent el té el costum d’anar en certes dates, com per Pasqua i especialment, la Badà. Aquest és el lloc on va nàixer l’única festa singular que tenim al poble de la Font.  La qual, recentment s’ha declarat bé Immaterial de Rellevància Local.

Pel que fa l’actuació municipal, lamentem la hipocresia i la falta d’informació per part de l’alcalde, Gaspar Pérez. Per un costat, es fan tràmits per obtindre protecció del patrimoni com que la Muralla de la Vila siga declarada BIC i, per un altre, es deixa i es perd l’oportunitat d’actuar realment sobre el Castell, bé adquirint-lo o bé arribant a un acord amb la propietat; amb tot, el que més ens dol és la falta de comunicació per part de l’Alcaldia cara a la resta de la corporació i del poble em general. Pensem que una acció positiva en aquest sentit haguera posat de manifest i haguera donat credibilitat a tot allò que diuen tant el PP com el PSD.

Per tant, qualifiquem de engany i paripé tot el discurs que fan respecte al patromini històric del poble de la Font d’en Carròs.  

MOSSEN JAUME FEBRER

Va ser el creador d'unes trobes als caballers de la conquesta, Trovas sobre los caballeros que vinieron con el Rey Don Jaime a la conquista de Valencia alguns estudis han demostrat que són apòcrifes, és a dir, no són coetànies a la conquesta com afirma l'autor. Es creu que és una falsificació posterior, del s XVII, tot i això són un document històric que encara funciona per ahí. A la xarxa podem trobar diverses reproduccions de l'obra, al google-books, en la Biblioteca Valenciana Digital, en biblioteca.universia.net. Podeu trobar la reproducció parcial de l'original (el suposat) així com l'edició que es va realitzar en 1848 per Joaquin Maria Bover. Molt reeditada posteriorment tot i la possible falsificació. Pel que fa a Carròs li fa una troba que teinu en imatge, així com un escut, que en res sembla al que ens ha arribat, el teniu en la imatge baix, reproducció digital de l'original. La importància d'aquest fet és que la famosa història del Padre Conrado, en parla  del citat llibre. En un futur parlarem de la història del padre Conrado.

NARANJAS ALOHA

Deixem de costat, de moment, la història dels Carròs.Reprenem les anècdotes curioses del nostre poble. Hui us presentem una troballa, si més no curiosa, relacionada amb la Font. En una web de venda de productes de coleccionisme,Todocoleccion.net, trobem els segells identificatius d'una marca de taronges del nostre poble: Naranjas Aloha, no posa la data, però la referència és "muy antigua". Pel disseny sembla dels anys vint del s. XX. Com una curiositat del nostre poble, pagaria la pena que l'Ajuntament adquirira el lot, sols val 12'50 €. Tot i això demane al lectors si ens poden informar sobre la marca, el comerç, o el nom que apareix als segells: Juan Muñoz Peiró, qualsevol informació és benvinguda.

FRANCESC CARRÒS, PROTAGONISTA DE LA HISTÒRIA VALENCIANA EN MAJÚSCULES

El text que presentem a continuació és la transcripció literal d'una carta que envien el jurats de la ciutat de València ( el govern municipal d'aleshores) al rei Alfons III  El Benigne (Alfons IV, d'Aragó) on comenten el fet d'acollir i reparar una flota de galeres de guerra. La relació amb la història del nostre poble ve pel personatge que és capità de la flota, Francesc Carròs, Almirall d'Aragó. El text el podeu trobar en la revista "el Archivo" publicada en Dènia a finals del s XIX pel gran Roque Chavas. En aquesta revista trobem molta informació sobre els Carròs i el nostre poble que poc a poc anirem exposant.
La revista la podeu trobar en aquest link: "EL ARCHIVO-42" Cal que aneu al final del document PDF.
Del text podem extreure molta informació sobre com es configuraven les estructures de poder i les milícies (exercits) en el s. XIV i XV, període d'esplendor del nostre país.
La relació amb el nostre poble és òbvia, Francesc Carròs, possiblement el segon Carròs, aquell que està soterrat en l'església del poble té l'ordre del rei d'armar unes galeres per mantindre unes accions bèl·liques contra els pirates  "de la Berberia" com diu el text. Alguns historiadors diuen que en realitat era un intent de reforçar l'armada per continuar la guerra que mantenia la corona d'Aragó amb Gènova, tot i que en aquell moment estaven en treva. podeu saber-ne més d'aquest conflicte en l'entrada de wikipèdia sobre el rei, la referència és al text en castellà, més complet. La imatge és una clau de Santa Maria de Mar on representa al rei Alfons, que fou el que inicià les obres d'aquesta església Barcelonina.
Hem fet un recull dels fets més destacats d'aquells temps, el regnat "del Benigne" molt importants pel nostre país ja que va patir el perill de desmembrament, evitat per l'acció enèrgica de la noblesa i els jurats de les ciutats representats per Vinatea i també és el moment que comença el Segle d'Or Valencià. Per accedir al recull cliqueu.
Fòra bo que algun dels historiadors a sou de la Regidria de Cultura feren una conferència o una explicació de les relacions tan importants que tenien els primers Carròs amb la monarquia, amb la guerra de Sardenya i amb l'alta política del regne d'Aragó d'aleshores.

LA FONT COMENÇA LA TEMPORADA DE TEATRE

Com totes les tardors, comença la temporada de teatre en el nostre poble. Aquest any amb la novetat d'un abonament que permet veure totes les funcions d'adults tenint un seient reservat. Altra novetat és que vista la programació, no vindrà Pot de Plom, o el que és el mateix, Xavi Castillo. La tercera novetat és que sembla que no hi haurà personal ni lloc pels xiquets que acompanyaven als pares.
Compodeu veure a la programació que us adjuntem, també hi ha cinema i dansa.

UN SAINET A LA FONT DEL S. XIX

Ara que la festa de sant Antoni de Pàdua ha recuperat el costum de programar sainets, des del nostre blog els proposem que donen un pas més endevant i aprofitant els bons escriptors que tenim al poble i en creen ells d'un. La temàtica ens la dóna la historia del nostre poble, eixa desconeguda tan interessant. La història és de lo més sucosa: resulta que una de les primeres persones que va ser contractada per fer escola en el nostre poble no sabia llegir. L'alcalde d'aleshores, amb bon criteri, va dir al governador, que contractava  la mestra, que la destituira; fins ahí tot bé. El sainet vé que l'alcalde tampoc sabia llegir, i el governador que el va nomenar no el va destituir. Aquesta anècdota ens permet reflexionar sobre com ha canviat la professió de mestre, a millor; i com de poc la d'alcalde, qualsevol incult/a o bròfeg/a ho pot ser.
Aquesta anècdota, que com hem dit dóna per escriure un sainet en tres actes i representar-lo en la festa de sant Francesc de Pàdua, la trobem en una revista anomenada "la ilustració catalana" el 28 de febrer de 1883, si cliqueu voreu el pdf de la revista, cal que anéu a la pàgina 2, columna central, part baixa. Si no voleu anar, ací teniu la imatge del text:

No hem pogut confirmar la notícia ni  aconseguir més informació des de l'arxiu municipal ni provincial. Esperem que si algú es llança a escriure el sainet, l'aconseguirà. Sinò algun dels historiadors que tan bé paga la regidoria de cultura, sense cap dubte ho faran.

PLA Y BELTRAN ESCRIU SOBRE EL NOSTRE POBLE

Per contra restar el text de Gregori Mayans, presentem un text de Pascual J Pla y Beltran on fa una descripció molt lírica y partidista de la situació del nostre poble als inicis de la Guerra Civil. No oblidem que Pla y Beltran era un escriptor militant comunista y el text apareix en un libel destinat a moure les voluntats en la zona republicana.
El text ens presenta un poble bucòlic, on tots són bons republicans, preocupats pel poble, per la guerra i la revolució; òbviament és literatura propagandística, però ben escrita. Teniu l'obra completa al link amb Google books, cal que cerqueu el text anomenat ¡ Hombres y víveres para el frente! en la pàgina 69 i següents . El que al nostre parer ens sembla interessant és perquè l'autor genera aquest relat breu amb l'exemple del nostre poble. Els investigadors del nostre poble, o aquells que tan bé paga la nostra regidora de cultura, han de trobar la relació. Mentres disfruteu del text ambientat en la Font, i de la resta. Són d'un genere ara despreciat, la propaganda, però que han cultivat grans escriptors.
Si voleu saber-ne més de l'autor teniu més informació ací

EL GRAN GREGORI MAYANS DESPRECIANT EL NOSTRE POBLE

Continuant amb la presentació que estem fent dels recursos que hi ha a la xarxa sobre el nostre poble, hui presentem un document extraordinari: tràfic d'influències en tota regla. Resulta que el nostre poble va tindre allà pels anys cinquanta de s. XVIII un pleit amb Oliva per l'aigua de la sèquia del Rebollet, un entre molts, però com Oliva tenia un personatge extraordinari, Grogori Mayans, aquest demana a un alt càrreg que influisca en la sentència que s'ha de produir.
Presente uns breus extractes:

• Primer Mayans demana directament la seva influència pel seu poble:

Mui Sr. mío. Ha llegado el caso de valerme del favor i autoridad de V.S. para beneficio mío i de mi patria, que treinta i seis años ha que está manteniendo un costosíssimo pleito para defender el ciertíssimo derecho del riego de su fertilíssima huerta contra la villa de la Fuente de Encarroz, que pretende regar sus secanos estériles en gravíssimo perjuicio de los dueños de la huerta de Oliva; i aunque en 23 de junio del año 1747 tuvo Oliva sentencia favorable, apeló la Fuente temerariamente contra un dominio anterior a la conquista deste reino, perpetuamente conservado con la possessión no interrumpida de tantos siglos.

• Després explica les raons del seu poble per demanar més aigua
• Finalment cita als jutges, anomenats ministres per que se'ls instruisca en com fer la sentència:

Los ministros que en el año 1747 dieron sentencia en favor de Oliva en la Real Audiencia de Valencia, i los que ahora se les deberá agregar para darla también en grado de revista, son los seis que van expressados en la adjunta esquela, donde van añadidos los que pueden ser medios para algunas eficaces recomendaciones. Si V.S. puede facilitarme algunas de ellas, o otras equivalentes, o mejores, lo estimaré mucho, con la advertencia que importa la brevedad, porque se ha de votar el día 2 de setiembre i conviene que, aunque la justicia de Oliva no admite prevención de contrario, la procuremos hacer para aquietar toda sobra de preocupación. La causa no puede ser más justa i está calificada con una sentencia favorable.

Si voleu lleguir el document complet a Fernando José de Velasco Ceballos es troba a la Biblioteca Valenciana Digital
També va escriure una carta similar, copiada una de l'altra a Andrés Marcos Burriel la teniu en la Biblioteca Valenciana Digital

EN AQUESTA PÀGINA DE FLICKR HI HA BONES FOTOS, ALGUNES DE LA FONT

És l'espai d'Enrique, que viu els caps de setmana al carrer 9 d'octubre
Entreu i disfruteu Flickr

FRANCESC FERRER PASTOR

Els recursos que espoden trobar en la xarxa són inabastables, sols tens que posar un nom en un cercador i, de repent, un seguit de sorpreses. Aquest és el cas de la Biblioteca de Google. Allà podem trobar una reproducció parcial del llibre en comneració de Ferrer Pastor, publitat per la Universitat de València, per la Concessió de la medalla d'Honor. Pel que respecta al nostre poble, hi ha una extensa llista de tots els escrits que va fer als llibres de festes (pàg. 75 i 76)

A SILLA L'AJUNTAMENT PAGARÀ 3000 € PER XIQUET QUE FALTE PER MATRICULAR A L'ESCOLETA

El diari Levante porta hui una notícia en la què s'afirma que per cada xiquet no matriculat a l'escoleta de gestió privada en sòl públic (com en La Font) pagarà l'ajuntament 3000€ a l'any.
En el cas de la Font, l'empresa ha dit que seran 90 xiquets (ara a l'escoleta no en van ni 60) Tenin com tenen un contracte similar, a 25 anys, podeu fer-se una idea del que es pagarà a la Font.
Des del Bloc recordem que el 28 de desembre es va presentar una moció per pagar l'escolta amb els fons del Plan Zapatero, eixint debades la construcció i molt més barat l'equipació i el manteniment ja que la conselleria subvenciona fins el 75% de la despesa corrent.
pero Gaspar, Consuelo, Colau i Gemma han volgut que els pares paguen més i a més, si no hi ha noranta matriculats, per cadascun que falte pagar a l'empresa.
Com diuen els Verds de Silla ,que ens donen un lloc per montar un negoci i si no tenim els clients que volem, que ens pague l'Ajuntament trobareu més informació al Levante.

ES MILLOR PROMETRE EL CEL QUE MILLORAR LA TERRA

Durant tot aquest any s'ha realitzat un estudi sobre les potencialitats turístiques dels pobles de la Safor, entre ells el poble de la Font. Al llarg de l'any un tècnic de turisme s'ha reunit amb representants polítics i culturals dels pobles per parlar-ne de les potencialitats turístiques. La conclusió ha estat entre altres la que recull el diari Las Provincias, bàsicament hi ha una idea base, cal vendre els pobles als turistes que ja són a Gandia, una de les formes seria un transport públic que unira els pobles i la platja. Mentres els representants públics treballen en altres projectes impossibles i caríssims: el tramvia a Gandia, o la Ronda Comarcal, una autopista al costat de la que ja hi ha. tan fàcil que seria perllongar les línies d'autobus. Això que sembla tan fàcil resulta que no ven electoralment, la gent vota a qui més mentires diu, amb ´projectes més impossibles, es millor prometre el cel que millorar la terra...
relacionat amb el que estem dient, hui al Levante hi ha un magnífic article, molt més argumentat del sr. Torró (res a veure amb el lider del PP de Gandia)