LA FONT UN POBLE EMPARAT

Aquest any el Porrat el tenim en dos actes: el cap de setmana passat tinguérem la presentació del llibre dels escrits de Francesc Ferrer Pastor i la representació de “la Font un poble emparat” a càrrec dels festers de Sant Antoni de Pàdua. Aquesta representació segueix el camí encetat l’any anterior amb “"Vos aureu bé... l'assalt del Duc"; de fet és com la segona part del drama èpic de la història de la Font. La situació correspon a les circumstàncies especials que envolten l’aparició del Crist de l’Empar al nostre poble. És una cosa d’agrair el fet de recuperar la nostra història, si més no, la nostra tradició. També és lloable el fet d’ eixir-se’n  del recurs fàcil al miracle i explicar les coses més o menys com van ser, o es creu que van ser. El que si entenem que és millorable és el muntatge teatral en si, és a dir, si es vol fer una obra de teatre, cal usar tots els recursos que permet el llenguatge teatral: direcció, regidor,text, ús de les llums, decorat,espai escènic,vestuari, etc. Encara més, si són actors aficionats, que s’ha de trobar “protegits” per tot això.

És en l’ús del llenguatge teatral on caldria haver demanat una mica d’ajuda als que en saben i així haver fet que una bona idea acabara en una bona història, i que la història acabara en una bona representació. Cal ser una mica humil, reconèixer les pròpies limitacions i preocupar-se per fer les coses ben fetes, encara que no ho faces tot i demanes ajuda en el que desconeixes. És cert que a tots ens semblà molt bé el fet de recuperar la nostra tradició i el  fet que les associacions i les persones s’impliquen en la vida cultural del poble; però eixe “amateurisme” no ha de justificar qualsevol cosa. Molt menys, la voluntat de figurar pel damunt de tot.