divendres, 14 de maig de 2010

MÉS TEATRE, PER FAVOR


La VIII Mostra de Teatre de la Font d’en Carròs està sent tot un èxit, de moment. I no em referisc  a la quantitat de públic que hi assisteix, que és la que és, sinó a la qualitat dels actors i de les actrius.
“Glop a Glop”, de Paco Sempere. Dirigida per Lluïsa Climent. És un viu exemple del teatre de la Safor a hores d’ara, de teatre amateur, del que sempre ha estat present als nostres pobles i forma part del tradicionari de la nostra gent. Quin era el poble que no tenia un teatre?
Sense anar més lluny, diumenge dia 2 de maig vaig assistir a la segona jornada de teatre de l’esmentada mostra. Una colla de gent de Benirredrà que els agrada això del teatre. Autodidactes voluntaris  “ONGistes” i tot, però actors i actrius al capdavall.
Durant l’hora que va durar el sainet (i amb molta honra!), vam gaudir i sentir (no en el sentit d’oir, sinó el de dissoldre’ns i endinsar-nos-hi) una enrevessada i divertida trama, en què:
Pili, una criada que li agradava el traguet, no podia dissimular com de bé s’ho passava actuant. Amb un registre lingüístic adequat i un saber estar a l’escenari que semblava la criada de veritat. Fidel a la seua senyora, Adela –tota una senyora vídua, mirava que cap pretenent espavilat se li acostara.
I, el típic amic empresari benefactor, Enrique, que, a l’aixoplogut de la sotana del senyor rector, pretén enganyar la senyora vídua. Tractava d’introduir-se en sa casa amb la falsa finalitat de voler comprar-la, i així furtar un maletí que hi havia ple de  diners i de joies, i que el seu còmplice i soci del difunt marit, Manolo de Monfort,  tenia en un amagatall dins de la casa.
Sort que el rector entrà amb un altre maletí, i amb tanta correguda i tant de bac per l’escenari, es produí un canvi de maletins, que per casualitat eren iguals.
A la fi, els diners i les joies cap a la senyora vídua, Adela. L’espavilat  empresari Enrique va anar a per llana i va eixir esquilat. Com ha de ser, no ho cregueu? 
Fins  ací la critica de l’obra, i ara la súplica: per què no tenim una escola d’Art Dramàtic. A la Safor estaria bé que hi haguera una escola d’Art Dramàtic que donara servei i resposta a la gran quantitat d’actors i actrius que hi ha i que, el més important, que pot haver-hi. Més teatre, per favor!

Ferran Millet
Pres. Assoc Cultural Ramoneta de Vilaragut