dimecres, 23 de febrer de 2011

NOU INFOBLOC AL CARRER

El BLOC de la Font ha tret al carrer el seu fullet informatiu INFOBLOC. En aquest número, ens hem centrat a denunciar els incompliments i les mentides de l’actual govern de la Font.
Primer, l'incompliment del govern del PP respecte la gestió de l’aigua potable del poble. Després de denunciar, amb manifestacions i recollida de signatures inclosa, la privatització que va fer l'anterior govern socialista d’Imma Monzó; el govern del PP i el PSD no han executat una sentència que anul·lava la privatització així com no segueixen el plec de condicions de la concessió sense reunir la comissió ni cobrar els ingressos que corresponen per l’ús de l’aigua d’un pou municipal.
També denunciem la nefasta gestió del procés de construcció i adjudicació de l’escoleta infantil "Ninos"; amb el nefast resultat d’una escoleta privada, amb una concessió a 25 anys, cara i amb una important despesa econòmica per a l’ajuntament: de moment, més de 15.000 €, des que ha començat el curs 2010-11.
La tercera gran denúncia que fem és la mentida i l' incompliment pel que fa a l’Escola Nova, promesa des del primer dia de govern i que encara no te ni el solar adequat per la seva construcció.
Podeu descargar el PDF si punxeu

dilluns, 21 de febrer de 2011

QUI TE QUE FER L'ESCOLA NOVA?

Les escoles i instituts que fa la Generaliatat les fa CIEGSA, una empresa pública que està en fallida. Ho diu el Levante-Emv, Deu més de 2.045 milions d'euros, no ens atrevim a passar-ho a pessetes. L'escola de la Font l'ha de fer esta empresa, que deu més que el valor total de les escoles que ha fet al llarg de la seva vida, és a dir, que són uns lladres "de cuidado". Deuen tant, que l'any passat no van licitar cap centre nou, sols van acabar els que ja tenien en marxa. Vist el panorama, penseu quan ens tocarà als de la Font tindre escola nova.
Podeu creure la realitat o les mentires i mitges veritats de Gaspar i Colau. Per exemple, què estan fent al solar de les escoles? les escoles, els carrers per fer el solar o passejant una grua amb un operari per enganyar al personal? Apropeu-se a les obres i mireu.
Segon pregunta qui paga eixa grua i eixe operari? La Generalitat, l'empressa COESMI que avança els diners o l'ajuntament per disimular que no es fa res?

dijous, 17 de febrer de 2011

EL BLOC I GOLIAT A LAS PROVINCIAS

 Interessant article publicat a Las Provincias on Ferran Garcia-Oliver, professor de Història medieval de la universitat de valència i benioper de pro. El text és una anàlisi de la situació política a gandia, però podria ser aplicable al nostre poble. En conter de dir PSOE sols dir PPSOE. A Gandia el PSOE mana des de el "Paleolític de la democràcia" diu Ferran Garcia-Oliver, però al nostre poble les majories absolutes d'uns a atres han fet el mateix, sols l'aparició del BLOC els darrers anys ha canviat una mica les coses. Us deixe amb la part final de l'article, molt aplicable a la realitat política del nostre poble

"Per això més que mai són necessaris els vots al Bloc, per a apostar per la regeneració, sense pors. Ventilar l'Ajuntament perquè entren aires nous. Molt amb compte, doncs, a no deixar-se engatussar per la mística de l'esquerra, que no és sinó l'excusa que cada quatre anys s'agafen els inquilins d'aquesta casa per a perpetuar-se i fer com ara política de dretes amb la dreta. La gent del Bloc, en canvi, no viu de la política. Els seus avals són l'honestedat, el bon fer, una immensa capacitat de treball, l'equilibri entre tradició i modernitat, la defensa del patrimoni cultura i ambiental, la vocació de servei en funció tant de la ciutat com de la comarca i el país sencer. Ara només cal que ensenyen les dents, que David li ensenye les dents i la fona a Goliat."

dimecres, 9 de febrer de 2011

Radiografía del ´meninfotisme´ del Levante-EMV

Una encertada radiografia del nostre poble i del nostre país. Sembla que no hi ha cap eixida, som així i som feliços?

Vigencia del "Levante feliz". Un paisaje "albuferenc" de Sorolla y la exuberancia agrícola descrita por Blasco Ibáñez; así es el "Levante feliz". Una sociedad anestesiada y sin conciencia por su lengua, el urbanismo salvaje, la corrupción o las desigualdades sociales; así se manifiesta el "meninfotisme valencià". Son dos caras de un mito cuya vigencia analizan profesores y escritores en el último número de la revista "Eines", presentado ayer en Valencia.

PACO CERDÀ Dijo Fuster: "El País Valencià serà d'esquerres o no serà". Tras constatarse el doble fracaso, el axioma ha mutado en otro más realista: "La población de nuestro territorio ha interiorizado que la Valencia moderna, el Levante feliz, será de derechas o no será". El copyright de la frase es del escritor y profesor Josep Izquierdo. "Ni las numerosas evidencias cotidianas de manipulación informativa, derroche económico, fomento de la desigualdad social, prevaricación, corrupción, y de financiación irregular del partido y de las campañas electorales -recalca-, parece que hagan cambiar el voto de los valencianos".
¿Por qué Porque "los valencianos saben arruinarse a sí y a sus cosas primorosamente", hubiera repetido ahora, como hace tres siglos, el ilustrado Juan Antonio Mayans. Otros lo achacarán al socorrido meninfotisme valenciano. Pero el periodista y escritor Xavier Aliaga alerta sobre esa tentación de asociar el inmovilismo al pasotismo. "Podríamos pensar -explica- que un individuo de la tribu 'a mi me la bufa tot' (en adelante, AMLBT) es un abstencionista en potencia. Pero las cosas no funcionan así. Los AMLBT no son individuos sin conexión con la realidad, rebaño electoral fácil de manipular. Tienen intereses anclados en las fiestas y tradiciones, el patriotismo futbolero y, hace falta no olvidarlo, el mantenimiento del statu quo económico y social, la lucha por la supervivencia aposentada sobre códigos de comportamiento opacos. Tienen intereses y apoyan políticamente a quien piensan que los defiende. La acusación del fenómeno como meninfotisme se queda desdibujada y desligada de otros ámbitos territoriales donde se producen comportamientos asimilables. (...) Porque el meninfotisme es el pórtico de marcos mucho más destructivos que la simple pulsión lúdica y la indiferencia respecto a la esfera pública", sostiene Aliaga.
Izquierdo da su propia respuesta: "El PP ha hecho lo que nadie esperaba: ha creado comunitat. Tal vez no es la que nos gustaría, o la mejor, pero las comunidades son así: predomina el patronazgo por razones económicas o de carisma por encima del mérito, el contacto personal por encima de la burocracia, la justicia comunal por encima de la separación de poderes, la fuerza de la mayoría sobre el derecho de las minorías. Son conservadoras, tradicionalistas y están obsesionadas por el control interno y externo".

Un tópico del siglo XIX
Mientras, todos los miembros de esa comunitat andan buscando ese arcádico Levante feliz. ¿Cuándo nace el tópico Según detalla Áurea Ortiz, profesora de Historia del Arte de la Universitat de València, "la expresión Levante feliz se populariza en la prensa madrileña en los años 30 del siglo pasado, pero recoge un concepto que aparece en Valencia desde la segunda mitad del siglo XIX", cuando empieza la transformación burguesa, industrial y urbana de la Comunitat Valenciana.
"Una de las bases del mito del Levante feliz surgió de la idealización de la huerta, origen de la riqueza y el desarrollo económico, que acabó convertida en el imaginario colectivo en un paraíso de paisajes incomparables y gentes felices que habitaban una sociedad armónica y sin conflictos, cohesionada por el respeto a los valores tradicionales: la familia, la religión, la propiedad de la tierra, esas cosas". De acuerdo con la imagen proyectada al exterior, "aquí sólo se cantaba, se bailaba y se comía paella (...) Era un folclorismo de postal y souvenir", anota la historiadora.
El hecho puede provocar risa. Y sin embargo, recalca Áurea Ortiz, "no hay que menospreciar el estereotipo por mucho que seamos conscientes de su falsedad; ha gozado de una potencia y una persistencia asombrosas, hasta el punto de que sin él no es posible entender la cultura y la sociedad valencianas de entonces y de ahora".

"Manufacturera de ruinas"
Tal vez sólo así pueda entenderse el autismo valenciano ante tres grietas del Levante feliz retratadas en Eines. Una la refleja Nacho Moreno: "La sociedad valenciana se ha convertido en la principal manufacturera de ruinas a raíz de la crisis económica" que se ejemplifican "en los hoteles vacíos a la entrada de las ciudades o en la red de urbanizaciones abandonadas que ahogan nuestras capitales".
Eva Verdú añade la segunda fisura: "Nos han acostumbrado a un urbanismo poco respetuoso con el patrimonio, el medio agrícola y la trama urbanística" que "responde a un modelo urbanístico basado en la especulación".
Francesc Martínez, presidente de la Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, aporta un tercer drama: La Generalitat ha "favorecido" la "castellanización de nuestro sistema comunicativo" y "el conflicto lingüístico sobre el nombre de la lengua ha desmovilizado a la sociedad en la recuperación de la lengua".
Ahora bien: quizá sea mejor hacer caso a la profesora Áurea Ortiz y zanjar la lista de infelicidadeslevantinas escondidas bajo la alfombra del meninfotisme. Porque, al fin y al cabo, como ella sostiene, "Valencia es la tierra de las flores, de la luz y del amor. Y el que lo ponga en duda es un mal valenciano".

dilluns, 7 de febrer de 2011

ACTIVITATS CULTURALS MES DE FEBRER


Com cada més ens han fet arribar el MIRA'M del mes, aleshores, també informem de les activitats que s'hi fan al nostre poble.
La base de les activitats són els concursos o premis que organitza l'Ajuntament i que ja hem informat en aquest blog, sols cal que punxeu a sobre per veure les entrades: concurs de cartes d'amor i cartells, la cursa popular i el concurs de marxes festeres.
També hi ha programació teatral, destaca l'obra de la Dependent, Què fem amb la mare. També hi ha teatre infantil amb l'espectacle en castellà ADIVINAGUAS, podeu veure la informació de l'espetacle a  la web de la companyia si punxeu.
L'oferta cultural es tanca amb un  taller de còmic i un altre de fotografia digital.

divendres, 4 de febrer de 2011

"Com la Candelària no ha plorat, l'hivern no s'ha acabat"

Al diari Levante fan un interessant article sobre aquest refrany i la película "el dia de la Marmota" aquella en la que un periodista es desperta sempre amb el mateix dia fins que canvia i troba la parella perfecta. La base de l'article és que els valencians també tenim les nostres tradicions per avançar el temps que farà. Podeu lleguir complert l'article si punxeu. 

"40 dies de fred hi haurà"
Este año se ha repetido la situación. Según los datos obtenidos por Aemet en la ciudad de Valencia, anteayer -2 de febrero- se registró un día muy despejado, con temperaturas de entre 5 y 18,1 grados. En el resto de la Comunitat Valenciana también fue despejado, con temperaturas máximas diurnas algo superiores a lo normal, y mínimas de hasta -4ºC en el interior. Quiere decir eso, según la sabiduría popular, que el frío invernal todavía no ha terminado en la Comunitat Valenciana y que ha de esperarse frío hasta llegar a la primavera. O lo que es lo mismo: "Si per la Candelària està clar, quaranta dies de fred hi haurà". A los descreídos siempre les quedará la enésima variante del refrán: "Tant si plora com si deixa de plorar, la meitat de l'hivern encara ha de passar".

Tot i això també és cert que els refranys sempre en tenen un altre que els porta la contra: si la Candelera riu, ja ve l'estiu. Així que, si fa fred o calor, la tradició popular te raó.

dimarts, 1 de febrer de 2011

VIII Volta a Peu a la Font d'en Carròs

Com cada any tenim la ja tradicional cursa de Sant Valentí, ací teniu el text que hi ha a la web municipal:
La VIII Volta a Peu a la Font d’en Carròs se celebrarà el dissabte 12 de febrer. Començarà a les 15h30 amb la primera carrera infantil. Les inscripcions es poden fer via web a www.somesport.com o telefònicament al 650 112 202 fins el dijous 10 de febrer a les 20h. No s’admetran inscripcions el mateix dia de la carrera. La VIII Volta a Peu Trofeu de Sant Valentí està organitzada per la Regidoria d’Esport de l’Ajuntament de la Font d’en Carròs i col·labora el Club Esplà la Carena. Enguany nou circuit de 10.000 m.

TROFEUS: Als 3 primers de cada categoria des d'Alevins fins Veterans B. Als 3 primers locals masculins i femenins de la prova de 10 Km. Obsequi de 3 sopars per a les 3 primeres parelles arribades a Meta. Obsequi de 2 sopars per a les 2 primera parelles locals. Participa d'una forma diferent:CÓRRE EN PARELLA