dimecres, 5 de desembre de 2007

LA IL·LEGALITAT DE LA CONCESSIÓ D'AIGUA DEL POBLE

L’aigua potable de la Font sembla una història sense final, de desgavells, mala gestió, inclús d’actes il·legals. Tot i això, els nostres polítics no han estat mai per la tasca de donar als veïns un subministrament d’aigua de qualitat.
Anem per pams: en el desembre de 2001 L’Ajuntament va demanar un informe a dos tècnics per tal que diagnosticaren quina era la realitat del subministrament d’aigua al nostre poble. Els tècnics foren Luis Gorgonio i Miguel Angel Talens. Aquests al seu informe analitzen la situació i conclouen que l’aigua no és apta pel consum, que calen moltes inversions en la xarxa, especialment al Tossal Gros. Donen com una de les solucions la privatització de la gestió.
Sabem que l’alcaldessa Imma Monzó va fer cas a l’informe i va privatitzar la gestió, en un primer moment l’intent va ser una fallida ja que un dels seus regidors, Jesús Escrivà , que era el seu tinent d’alcalde, no va recolzar la proposta de contracte de la concessió en el plenari que es va realitzar el 18 d’abril de 2002.
Imma Monzó, cabuda com els de la Font, torna a la carga en el 2004, després de les eleccions que guanyà amb el 50 % del vots del poble. Enceta el mateix procés, amb els mateixos arguments i amb el mateix contracte que Jesús Escrivà, advocat, no havia acceptat. Com no tenia cap advocat entre els seus regidors, aproven el que no s’havia pogut en el 2002.
Malgrat tot, ara resulta que una sentencia del Tribunal Contenciós Administratiu n. 3 de València ha declarat nul, il·legal, el contracte. Això que és per a que els caiga la cara de vergonya als que ho van fer i aprovar en plenari. Però el fet és molt més greu, la sentència dictada el 14 de setembre de 2005 i comunicada a l’Ajuntament en reg. d’entrada de 29 de setembre de 2005. A hores d’ara encara no ha estat complerta, amb una actitud que frega la prevaricació, ja que l’anterior alcaldessa Imma Monzó, va tindre la sentència al calaix de l’oblit fins juny de 2007 (un any i mig).
Però una cosa té bona per al poble la inactivitat quasi prevaricadora de l’anterior alcaldessa; ara es poden fer les coses millor que ho va fer ella i aconseguir l’objectiu que ha de tindre la gestió municipal : que els veïns de la Font tinguen aigua de qualitat a uns preus raonables i amb gestió pública.
Ara estem en la possibilitat de refer el mal que s’ha fet amb la privatització de l’aigua, el que caldria pagar a l’empresa no pot ser mai més de 235.788,15, ja que aquest és la totalitat de la inversió, menys si cal ja que han estat explotant el servei un temps (més de dos anys). Una vegada la gestió de l’aigua siga municipal fer un servei de qualitat, amb una planta desnitrificadora, per veure si d’una vegada tenim aigua potable de qualitat.
A més l’Ajuntament ja s’ha gastat més de 60.000 euros reparant la xarxa del poble amb l’ajuda dels fonts POL de la Diputació de 2005. Aleshores, l’informe del 2001 hauria de ser molt més favorable, únicament no s’acompleix el fet més complicat, que l’aigua no és bona per a beure. Cosa que sembla no ha importat mai a ningú, en cap de les propostes de contracte amb empreses es parla d’això. És cert que es conta com ha mèrit per l’empresa l’adequació a Reial Decret 140/2003 que diu exactament que l’aigua per a ser apta per al consum ha d’acomplir uns mínims que no acompleix ni ha acomplert des de fa molt de temps la de la Font. Però no es preveu quina inversió cal fer per acomplir el RD 140/2003, total que l’empresa no ha fet res per que tinguem a la Font aigua apta pel consum.
Sols des del Bloc es planteja rescatar la concessió i gestionar des de l’Ajuntament el servei d’aigua amb el compromís clar de fer una planta desnitrificadora. Ja que qualsevol acció de l’Ajuntament ha de tindre com objectiu que l’aigua del poble siga de qualitat, això és treballar pels veïns i la resta componendes que sols fan que perjudicar als veïns.

1 comentari:

Carlos V ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.