És curiós que el dinar on més de dos-centes persones del poble, junt a bona part dels polítics municipals i per suposat, el rector; es veu afectat per la vaga. Tot i això, el dinar va transcórrer com sempre amb la rifa dels objectes, el ball, 'alegria desbordant i bon humor.
Personalment, és una de les situacions a les què vaig convidat per ser regidor que més m'agrada. A més de ser una de les poques a les que no podré anar després de ser regidor ja que òbviament encara queda molt per ser un jubilat. Més encara si els sindicats no aconsegueixen revertir la tendència cap a la pèrdua de drets dels treballadors.
Per concloure dir que tot i el canvi de dia al dinar ens ho vàrem passar com sempre. Bé, no tot va ser igual: el canvi de directiva de l'associació de jubilats i pensionistes ha fet que els companys de taula canvien, però el bon rotllo no.
1 comentari:
Molt bo el teu comentari sobre el dinar dels pensionistes. Esperem que l'ajuntament del qual eres regidor se´n recorde de nosaltres els jubilats a l'hora de domar sbvencions, al menys com ho ha fet fins ara i no s'excuse en la crisis.
Vicent Camarena (Secretari de la LLar de Pensionistes St. Miquel)
Publica un comentari a l'entrada