dimecres, 15 de desembre del 2010

LA LLENGUA A L'ESGLÉSIA DEL LEVANTE-EMV.

Reproduim part de l'artícle de Josep Miquel Bausset publicat al diari Levante-EMV el dia 9 d'aquest mes. És interessant saber quina és la relació entre l'església i la llengua.

"El 29 de novembre, convocats per l´AVL, es reunien preveres i laics compromesos pel valencià a l´Església. I és que, després de 45 anys del Vaticà II, encara no ens podem adreçar normalment a Déu en la nostra llengua."
'La conveniència pastoral d´adoptar la llengua del poble és present en documents del Magisteri, fet que fa inexplicable l´absència del valencià a les nostres parròquies. Pius XIè deia: «L´Església és única per a tots els pobles i davall la seua volta troben lloc totes les llengües». I Pius XII: «no hi ha lloc per a oprimir ni obertament ni dissimulada, les peculiaritats culturals i lingüístiques de les minories». El document Ad gentes diu: «L´Església comprèn i abraça en la seua caritat, totes les llengües». I Pau VIè, en el discurs de clausura del Concili, deia: «Les llengües que parlen els pobles, han estat admeses a expressar litúrgicament la paraula dels hòmens a Déu, i la Paraula de Déu als hòmens».'

Si voleu llegir el text complert podeu punxar 

3 comentaris:

Aineta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Aineta ha dit...

Si ni la gent s'estima la seva llengua alhora de parlar-la com anem a pretendre que a l'església s'utilitze? Molt haurien de canviar les coses. Tant de bo ho férem! A Palmera fa molts i molts anys que ja es fa la missa en valencià, però clar és una altre mena de retor. La gent de la Font, si no obri la ment no canviarà la cosa. Trist molt trist ... Però bé, tota pedra fa pared!

Anònim ha dit...

És cert Aineta, cal obrir les ments. però també cal que ens proposem canviar les coses. Al nostre poble uns actuen i altres, potser els que més bé o farien, prefereixen deixar-los fer. És molt complicat fer una passa endavant i voler canviar les coses. Aleshores, els que han fet sempre continuen fent, i els altres lamentant-se del que fan.