dijous, 5 d’agost de 2010

ARTICLE SOBRE FERRER PASTOR APAREGUT A PÀGINA 26

Malauradament, no cita el nostre poble per res; encara queda molta tasca per fer que Ferrer Pastor i la Font estiguen relacionats. La figura de Ferrer Pastor ha de ser un actiu per publicitar i promocionar el nostre poble.
És una llàstima que la Font no es lligue a un personatge com Ferrer Pastor per promocionar-se, també és una llàstima que Ferrer Pastor siga tan desconegut en el nostre poble que no sapigam el valor que te una figura tan gran de les lletres valencianes.


En fem un estracte per si voleu saber més de a seva figura. Podeu llegir-lo complet punxeu ací

L’11 de juliol de 2000 ens deixava, a l'edat de 82 anys, Francesc Ferrer Pastor, pocs mesos després d’haver rebut un merescut homenatge, la medalla d’or de la Universitat de València, que li fou atorgada el 4 de febrer d’aquell any. Han estat diversos els estudiosos de la seua obra que reconeixen que ha sigut el valencià que ha fet més per recollir i sistematitzar el lèxic valencià. Fins i tot Antoni Ferrando el considera com «el lexicògraf valencià del segle XX», i «el personatge que més ha treballat en la replega i difusió dels mots valencians», i Emili Casanova afirma que «ha estat l’home dels diccionaris, qui ha ordenat lèxicogràficament el cabal lèxic valencià i l’ha posat al servici dels valencians i de tota la comunitat lingüística».
(...)
La seua ha estat una impagable tasca de replega del lèxic valencià que s’ha traduït en una voluminosa i popular obra lexicogràfica, la primera duta a terme al País Valencià amb uns nivells de qualitat i de criteris científics i la que ha estat més útil per a la protecció i promoció del valencià entre milers de valencians fins l’actualitat. Fruit del seu treball són el «Diccionari de la rima» de 1956, el «Vocabulari valencià-castellà» (1960) i el «Vocabulari castellà-valencià» (1966), l’obra lexicogràfica més popular del segle XX, el «Diccionari General» (1985), les «Lliçons d’ortografia» (1973), el «Diccionari valencià escolar» (1987), el «Diccionari escolar valencià-castellà i castellà-valencià» (1994) i la «Gramàtica Valenciana» (1994).

En definitiva, Ferrer Pastor va viure una vida dedicada a l’estudi i a la confecció de moltíssims materials realment útils per a l’alfabetització dels valencians en una època ben difícil, en la qual ensenyar-se a llegir i escriure en la pròpia llengua era perseguit i mirat amb desconfiança. Per tots aquests motius, la seua figura i el que ell representa ha estat objecte de repetits homenatges per part de diverses institucions com de la Societat Coral El Micalet (1993), la revista Saó» (1998) o el CEIC Alfons el Vell de Gandia (1995). El 1988 va rebre el premi Sanchis Guarner de la Diputació de València a la globalitat de la seua obra, el 1994 se li va atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes, el 2000 la Universitat de València li va concedir la medalla de la institució i el 2001 la Mancomunitat de Municipis de la Safor ha establert el Guardó Ferrer Pastor de la Mancomunitat de Municipis de la Safor.